Recull de plantes silvestres - 1r trimestre de l'any - ERICA MULTIFLORA


EL CIPELL, DELICADES FLORS I FUSTA POLIVALENT

Nom científic: Erica multiflora

Nom català: Bruc d'hivern, cipell, cepell, xipell, tirapets, petorra, espetagall.


El cipell, en flor, és una de les nostres plantes més boniques que ara engalana els terrenys del terme amb les seves flors campanulades i el verd intens dels nous brots. Aquesta planta de fulla perenne creix en abundància als pinars i garrigues amb romaní i timonedes. Viu sobre substrats carbonatats. 




Època de floració a la Granadella: novembre, desembre, gener, febrer, març (anirem actualitzant al blog) 

Les seves fulles són petites i les flors rosades s'agrupen a la part final de les seves branques. 



Als animals que pasturen i cérvols els agrada picar cipell. També els agrada a les papallones i les abelles en fan una mel especial amb un regust amarg. La mel de bruc és apreciada en apiteràpia pels continguts en calci, potassi i ferro i les seves propietats remeieres que la fan antireumàtica i antiinflamatòria de les vies urinàries. 

És una planta amb una capacitat de rebrotar molt alta després d'incendis. 

PROPIETATS REMEIERES

Les branques florides collides en plena floració s'han utilitzat tradicionalment com a medicinals per depurar les vies urinàries i l’aparell renal. En decoccions, banys, cataplasmes i maceracions en oli s'utilitzava per a la pell, la gota i el reuma. 
També forma part de la teràpia natural floral amb les 38 flors de Bach.

USOS TRADICIONALS:

Quan un animal havia patit la picada d'un animal verinós d'un sacre, escurçó o alacrà se'ls clavava una vareta de cepell per drenar tot el verí. 
Aquesta planta, juntament amb altres com el romer, l'argelaga i els pins eren el combustible tradicional que s'emprava en els forns de coure pa. La llenya de bruc també s'empra per torrar aliments a la brasa.  
La seva fusta és un excel·lent combustible. El seu nom de petorrera ve dels espetecs que fa la planta quan es tiren rametes de cepell al foc. 
Antigament també s'emprava per a l'aïllament, cistelleria, fabricació de petits estris, farcir matalassos i coixins i per fer escombres. 
Dins les cases s'utilitzava de manera ornamental, en gerros i corones per les portes. 


LLEGENDES I MITOLOGIA:

El bruc s'associa amb la naturalesa femenina i l'element aigua. També amb les deïtats Venus, Isis i Afrodita. És una planta que ensenya a trobar el nostre lloc a les arrels enredades de la nostra comunitat. Ajuda en l'autodescoberta i en els nous començaments. 

Portar un ram a casa, de les flors més blanques, aporta pau, energia positiva i protecció. Es creia que on hi havia bruc florit vivien fades a prop i s'atreia els bons esperits. És una bona idea regalar-ne a les persones que admirem i formen part de la nostra vida. Els rams de bruc rosa s'associen amb l'amor, la passió. També amb la resolució de conflictes i l'harmonia de les relacions. És una bona planta per estar present en les bodes, ja que es creia que aportava amor, passió, bona sort, cooperació i treball en equip. 


DITES I REFRANYS:

"L'octubre, molt de suc i poc de bruc". 

És un mes on a les cases hi havia molt de vi i most, però en canvi, fins al novembre no començava a florir el bruc d'hivern. 





"Heather, with her purple rinse, is a resilient old bird full of gifts of humour. She has a spring in her step, a youthful Crone. She is a psychic; full of prophetic insight. Her magic is feminine and she can gift you with babies if asked the right way. She holds memories and healing in her "waters". Listen carefully to her joking ways; there are pearls of wisdom in there, wise words to solve relationship woes" de Seedsistas.  



















Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Fototrampeig teixó comú (Meles meles)

El teixó comú és  un animal que estem trobant molt en les nostres gravacions, té un caràcter sociable amb altres teixons i pot arribar a compartir la seva red de caus amb guineus. Viuen amb la mateixa parella tota la vida, i poden formar petites  colònies  amb  diversos  membres. És  d'alimentació omnívora: mengen arrels, tubercles, cucs de terra, insectes, rosegadors, mel, gripaus, serps,  etc. El teixó marca el seu territori amb orina, i excavant petits forats on hi deixa els excrements. El teixó, quan es veu en perill, pot arribar a  córrer  amb una velocitat moderada.  Mé s  enllà de l'home, no té enemics naturals.  S'ha observat que, tot i la competència tròfica amb la guineu, quan membres de les  dues   espècies  es troben, mostren indiferència. Els teixons tenen un bon olfacte i una molt bona visió durant la nit,  són  animals nocturns. En aquesta gravació feta en un cau de conills, observem com el teixó detecta la nostra olor després d’haver col·locat la càmera.
Més informació

Fototrampeig (30 de desembre - 31 de Gener)

Imatge
Fa temps que observem petjades quan sortim a caminar o en bicicleta. Ens agrada buscar petjades als voltants de les basses i buscar-les després en les guies de la nostra biblioteca. La Núria diu que tenim un teixó vivint en l'entorn de les nostres finques i ho volíem comprovar d'alguna manera.  Per això aquests Nadals vam decidir regalar-nos una petita càmera de fototrampeig. A que no endevineu qui en són els primers protagonistes?       En la nostra primera grabació vam estar de sort i es va deixar veure bevent. Era just el 30 de desembre, i en teoria, en aquesta època de l'any el teixó està en semi hivernació i només surt del cau per a beure.       Pocs dies després, ens apareix la primera guineu, només de passada i sense beure. Ens sembla molt més esquiva la guineu que els teixons. Creiem que ambdos animals veuen els llums infrarojos quan s’activa la càmera però sembla que reaccionin diferent. Hauran detectat també la nostra presència o olor?      Quan menys
Més informació

Presentació

Imatge
Som una família pagesa de La Granadella, des de fa almenys 8 generacions, estem fortament lligats a la terra, la treballem i la gaudim. Amb aquest blog, volem compartir amb vosaltres els secrets d'aquesta terra eixuta i dura, però també bonica i singular. Les Garrigues Altes estan situades entre la comarca del Segrià (part sud), el Priorat i la Ribera d'Ebre. El paisatge predominant són camps d'oliveres, ametllers i terra de cereal, amb espones i marges de pedra seca inclòs als llocs de forts pendents. Les terres de conreu, els boscos i els terrenys abandonats conformen un mosaic paisatgístic que allotja una gran biodiversitat. El clima, entre mediterrani i continental sec, és força dur per a tots els éssers vius i hi ha un contrast molt marcat entre l'hivern i l'estiu.     
Més informació